Errors comuns i identificació de cables no-estàndards

El cable no-estàndard fa referència als productes de cable i cable que no compleixen els estàndards de proves nacionals i la seva producció i venda del caos de la indústria. Aquests productes a causa dels materials de mala qualitat, la resistència del conductor, l'especificació del diàmetre del cable són insuficients i la tecnologia endarrerida i altres problemes, fàcil d'activar un curtcircuit, sobrecàrrega de calefacció i fins i tot foc. A continuació detallaré els inconvenients habituals dels cables no-estàndards, els perills de seguretat i els mètodes efectius d'identificació.

Els cables no estàndard es refereixen a cables i cables que no es produeixen segons els estàndards nacionals, amb impureses de conductor elevades, alta resistència, diàmetre de filferro més petit que els requisits estàndard nacionals, capa d'aïllament feta amb materials inferiors i processos de producció que no compleixen els estàndards. Segons els resultats de la cerca, hi ha diversos tipus habituals de cables no-estàndards:

Reducció de l'àrea de la secció transversal-del conductor: si l'àrea de la secció transversal-real d'un cable amb una àrea nominal de 4 mm² és només de 2,5 mm², provoca un augment de la resistència i una generació excessiva de calor quan passa el corrent.

Dopatge per impureses: l'ús de materials de coure inferiors que contenen impureses (com ara ferro i zinc) redueix la conductivitat i accelera la corrosió per oxidació del nucli de coure.

Ús de materials inflamables: substituïu els materials ignífugs per PVC normal, que allibera una gran quantitat de gasos tòxics (com el clorur d'hidrogen) durant la combustió i el foc s'estén ràpidament.

El gruix de la capa d'aïllament no compleix l'estàndard: l'estàndard nacional requereix que el gruix de la capa d'aïllament sigui superior o igual a 0,6 mm, mentre que els productes no-estàndards només poden ser de 0,3 mm. Són propensos a suavitzar-se i trencar-se a altes temperatures.

Longitud insuficient: la línia estàndard fa uns 100 metres de llarg, mentre que la línia no-estàndard només fa uns 90 metres.

Segons les estadístiques del Ministeri de Gestió d'Emergències, els cables no-estàndards que s'utilitzen poden comportar greus perills per a la seguretat, en els casos d'incendis importants domèstics, els incendis provocats pels cables van representar més del 50% de tots els tipus d'incendis en primer lloc. Els perills específics de seguretat inclouen:

1. Defectes materials
Reducció de l'àrea de la secció transversal-del nucli de coure: es tradueix en una major resistència, una generació excessiva de calor quan passa el corrent, provocant fàcilment la sobrecàrrega de la línia i el foc.
Adulteració d'impureses: conductivitat reduïda, accelerar l'oxidació de la corrosió del nucli de coure, escurçar la vida útil del cable.
L'ús de materials inflamables: la combustió allibera un gran nombre de gasos tòxics i la ràpida propagació del foc.
El gruix de l'aïllament no s'ajusta a l'estàndard: és fàcil de suavitzar i perforar a alta temperatura, cosa que provocarà un accident de descàrrega.

2. Llacunes del procés de producció
Defectes del procés de trenat: encallament solt dels conductors, fent que el cable sigui menys flexible, fàcil de trencar o sobreescalfament local.
Extrusió d'aïllament desigual: el gruix de la capa d'aïllament fluctua molt, hi ha un punt feble local, fàcil de perforar.

3. Falsificació d'inspecció i assaig
Falsificació d'informes d'inspecció: obtenció de falses certificacions 3C per mitjans il·legals per evitar la verificació d'indicadors clau.
Marcatge difuso: no etiquetat segons els requisits del nom de la fàbrica, les especificacions i altra informació clau, els consumidors no poden rastrejar els problemes de qualitat.

1. Visualitza el logotip complet
Comproveu si hi ha certificats de certificació del sistema de qualitat, certificats de conformitat i altres documents.
Observeu si les dades clau, com ara la marca registrada, les especificacions, la tensió, etc., estan clarament impreses al cable.
Preste atenció al color-de la secció transversal del nucli de coure del cable. El coure morat d'alta-qualitat té un color brillant i suau.

2. Identifiqueu la mà d'obra de la-secció transversal
Observeu si hi ha bombolles o desviació del nucli a la-secció transversal de la capa d'aïllament.
El color del fil de coure{0}}d'alta qualitat és brillant i vermellós, amb un tacte suau; El cable de coure de mala qualitat té generalment un color negre morat, amb tendència al negre, groc o blanc.

3. Prova la sensació d'aïllament
Agafeu un capçal de filferro per fer proves de flexió. Els cables d'alta qualitat han de tenir una sensació suau i una bona resistència a la fatiga.
No hi ha d'haver esquerdes a l'aïllant. La capa d'aïllament de cables falsos i inferiors està feta majoritàriament de plàstic reciclat, que té poca resistència.

4. Comparació de pesatge
Els cables i cables d'alta qualitat tenen un pes dins del rang especificat cada 100 metres.
Per exemple, un cable de nucli de coure d'un sol fil aïllat de plàstic d'1,5 mm² hauria de pesar entre 1,8 i 1,9 quilograms per 100 metres.

5. Observa el material de coure
Els cables de nucli de coure qualificats han de tenir un color vermell morat, brillantor i un tacte suau.
Els cables de coure falsos i inferiors tenen nuclis de coure negres, groguencs o blanquins, amb moltes impureses i poca resistència mecànica.

6. Comparació de preus
A causa del baix cost de producció dels cables falsificats i inferiors, el preu de venda sovint és significativament inferior al preu de mercat.
Els consumidors han de comparar el preu mitjà del mercat quan fan una compra i no haurien d'intentar ser barats durant un temps.

Tot i que els cables no-estàndards són barats, tenen greus perills de seguretat i poden provocar accidents com incendis i descàrregues elèctriques. Els consumidors han de prestar atenció a:

Trieu canals legítims: compra a distribuïdors qualificats per evitar la compra de productes de fonts desconegudes.

Veure l'etiquetatge complet: assegureu-vos que el producte tingui informació clara, com ara el nom de la fàbrica, l'adreça, el segell d'inspecció, la data de producció, etc.

Realitzeu proves senzilles: jutgeu preliminarment la qualitat del producte mitjançant l'observació, la flexió, el pes i altres mètodes.

Comparació de preus de mercat: és probable que els productes que siguin significativament inferiors al preu mitjà del mercat tinguin problemes de qualitat.

Sol·licitud d'informe de proves: demaneu al proveïdor que proporcioni un informe de proves complet emès per una-agència de proves de tercers.